El cànnabis

Em dic Jose Quintano i sóc professor de nois de 4 d'ESO.

M'ha agradat molt el seu l'article sobre el cànnabis. Hi estic
totalment d'acord, sobretot amb això que diu que és molt difícil per
als pares sortir-se'n sense desgastar-se. De fet, penso, és
impossible.

A classe s'explica als alumnes les drogues: tipus, conseqüències, etc.
Aquesta sessió la dóna un professor de biologia. A més, ja m'he
acostumat a parlar un a un amb els meus preceptuats (alumnes dels
quals sóc tutor) i amb els seus pares. I no només d'aquests temes. És
molt comú que els pares no només no ho saben, sinó que, a més, no s'ho
creuen. Però també és cert, almenys al meu col·legi, que hi ha una
decisió per part dels professors, que els pares recolzen, d'aturar el
consum no només de cànnabis, sinó de tabac. Concretament, s'expulsa
els alumnes que fumen. I és més greu en el cas dels qui fumen porros o
en porten.

Els pares tenen por, però és que de vegades no saben per què és
dolent, o com explicar als fills que ho és. I què vol dir ser
dolent... La qüestió, amb tot, no és més que de plantejament vital: a
mi no m'ha fet falta mai furmar-me'n un... I l'autoestima o moral dels
alumnes està per terra... i no diguem la de molts pares. De tota
manera, hi ha de tot: conec pares molt bons: que donen raons, que no
es cansen, que van per davant en l'educació, donant exemple...

En fi, moltes gràcies per l'article i perdoni per aquest desofec!

Comentarios