Benvolgut senyor Vidal:
He llegit el seu article "Tocata i (quasi) fuga". El títol és, com a mínim, original. Per això l'he llegit. I també perquè conec el capellà que treballa a aquella església. És prou gran i es diu Joan Baptista Torelló. Sí, és de l'Opus. I porta allà un fotimer d'anys, i parla català. I el fundador li escrivia en català. És psiquiatra, ell.
Si em deixa, m'agradaria fer-li algun comentari. És que em sap greu que el Papa, que és llest com ell sol, quedi sempre com imbècil que no sap què es diu. Jo m'he llegit els discursos: sóc tan contradictori com filòsof i católic. Ho dic perquè, justament, Benet XVI parla a fons de les coses. Estic totalment d'acord amb vostè que saber important i una cosa fins i tot plaentera. Però em penso que no es referia a això... sino a quelcom de més profund. Sobretot perquè va dir, un dia abans, que "Puesto que la búsqueda de Dios exigía la cultura de la palabra, forma parte del monasterio la biblioteca que indica el camino hacia la palabra. Por el mismo motivo forma parte también de él la escuela, en la que concretamente se abre el camino." En fi, li adjunto un tros mes extens de text, no fos que el vulgui rellegir.
Pel que fa a la resta, em sembla llògic que l'església sigui així: almenys té una raó (dues) de ser. La segona: l'estètica del moment. No sé què en pensa, del palau de Versalles... La primera (que costa més d'entendre, potser), l'estimació que un té per Déu i les seves coses: el dia que els enamorats es regalin anells de ciment, potser sí que serà útil construir esglésies de ciment i vasos de plàstic. No li sembla? Vostè mateix hi estava a gust, en aquella església: l'art ajuda a descansar. I, parlant de quartos, oi que el concert era gratuït? Si no ho era, ha tingut mala sort: n'hi ha de gratuïts cada dos per tres.
Quant al quadre del fundador de l'Opus... No és or tot el que lluu (o llueix).
En fi, que gràcies pel seu article!
He llegit el seu article "Tocata i (quasi) fuga". El títol és, com a mínim, original. Per això l'he llegit. I també perquè conec el capellà que treballa a aquella església. És prou gran i es diu Joan Baptista Torelló. Sí, és de l'Opus. I porta allà un fotimer d'anys, i parla català. I el fundador li escrivia en català. És psiquiatra, ell.
Si em deixa, m'agradaria fer-li algun comentari. És que em sap greu que el Papa, que és llest com ell sol, quedi sempre com imbècil que no sap què es diu. Jo m'he llegit els discursos: sóc tan contradictori com filòsof i católic. Ho dic perquè, justament, Benet XVI parla a fons de les coses. Estic totalment d'acord amb vostè que saber important i una cosa fins i tot plaentera. Però em penso que no es referia a això... sino a quelcom de més profund. Sobretot perquè va dir, un dia abans, que "Puesto que la búsqueda de Dios exigía la cultura de la palabra, forma parte del monasterio la biblioteca que indica el camino hacia la palabra. Por el mismo motivo forma parte también de él la escuela, en la que concretamente se abre el camino." En fi, li adjunto un tros mes extens de text, no fos que el vulgui rellegir.
Pel que fa a la resta, em sembla llògic que l'església sigui així: almenys té una raó (dues) de ser. La segona: l'estètica del moment. No sé què en pensa, del palau de Versalles... La primera (que costa més d'entendre, potser), l'estimació que un té per Déu i les seves coses: el dia que els enamorats es regalin anells de ciment, potser sí que serà útil construir esglésies de ciment i vasos de plàstic. No li sembla? Vostè mateix hi estava a gust, en aquella església: l'art ajuda a descansar. I, parlant de quartos, oi que el concert era gratuït? Si no ho era, ha tingut mala sort: n'hi ha de gratuïts cada dos per tres.
Quant al quadre del fundador de l'Opus... No és or tot el que lluu (o llueix).
En fi, que gràcies pel seu article!
Comentarios